dilluns, 8 de setembre del 2008

Els reis del rock, Queen

Hola un altre cop!!

Bé m'agradaria dedicar el dilluns a comentar grups de música o cançons que em fan pensar o que escolto quan tinc moments de debilitat, d'alegria o simplement per relaxar-me.Vull començar amb el rei dels clàssics Queen, aquesta fenomenal banda formada als anys 70 per el gran guitarrista Brian May, el gran baixista John Deacon, l'espectacular bateria Roger Taylor i el fenomenal cantant Farrokh Bulsara, molt més conegut com el gran Freddi Mercury.

Malauradament en Freddie ens va deixar el 24 de novembre del 1991, però a quedat en la memòria de tothom en la gran quantitat de cançons que ens ha deixat per tothom i els grans concerts-espectacles que han quedat gravats i sempre podem tornar a visualitzar i gaudir.De fet jo us en deixo dos de videoclips penjats perquè pugueu gaudir d'ells un és "The show must go on" i l'altre és el que tots els catalans i catalanes recordem perquè va ser la cançó de les nostres olimpíades l'any 1992, i que us he de confessar que sempre que l'escolto sem posen els pels de punta i com deia en Cruyff la gallina de piel. També vull dir que el videoclip de "The show must go on" el vull dedicar al meu angelet particular que de fet a sigut la única persona que m'ha aconseguit entendre com sóc i crec que realment sap quasi com penso i com puc actuar en alguns moment i circumstancies.


En Freddi abans de morir va deixar una frase que fa molt de temps que la tinc posada de nick al Msn (que molta gent em diu que la tregui i no ho aconseguiran) i que sempre que la llegeixo em fa pensar. "A ella le debo mi amor, mi vida, mi destrucción y mi muerte", en aquesta frase ell es referia al seu gran vici que era la cocaïna i de fet et pensar que tot allò en el que t'aferràs tu pot donar tot en la vida però també t'ho pot treure tot. I gràcies a aquesta frase que vaig descobrir l'any 2002 sempre em penso les coses dues vegades abans d'aferrar-me a elles o abans d'involucrar-me en alguna cosa perquè mai saps que et pot portar al cim i que et pot tornar a llençar muntanya avall i hagis de tornar a pujar-la.

Bé espero que no m'hagi fet pesat amb tanta lletra i que si us serveix per alguna cosa la frase d'aquest gran home com m'ha servit a mi, ja estic content. A i també voldria que m'ho dieu!!!

Si trobeu alguna falta ho sento molt!!!Espero anar baixant la quantitat d'elles en el decurs del temps!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bones Salva!

Sembla que m’ha tocat estrenar el blog, no?
Abans que res, felicitar-te per haver deixat la mandra de banda i decidir endinsar-te en el món dels blogs, cosa que jo encara no he gosat fer.

Sobre el tema d’avui, totalment d’acord amb tu, gran grup els Queen. Però he trobat a faltar la que per a mi, sens dubte, és la seva millor cançó, “Bohemian Rhapsody”, expressa una barreja de sentiments que a priori semblen immiscibles, una lletra realment trista amb una melodia que acaba fent-te somriure! Pocs grups musicals són capaços d’aconseguir aquesta màgica sensació.

D’altra banda, la frase que comentes sobre el mateix F. Mercury, com bé has explicat en l’escrit, també expressa aquesta doble cara, la del pessimisme i l’optimisme que pot desencadenar-se a partir d’una mateixa cosa. Suposo que molta gent comença veient la part positiva de les coses, fins que, tard o d’hora, n’apareix la negativa. Com tu mateix has dit, millor pensar-s’ho dos cops!

Anna Mitjans