Ja n'hi ha prou!

Ja n'hi ha prou d'aguantar aquestes envestides continuades dels espanyols. Ja n'hi ha prou de ser la gallina dels ous d'or. Ja n'hi ha prou de mantenir les comunitats espanyoles. Ja n'hi ha prou de donar de menjar als altres quant aquí ens morim de gana. Ja n'hi ha prou de rebre atacs constants contra el català i contra la nostre història.

Sincerament, crec que ha arribat a tal punt la catalanofòbia a espanya, que ja ha arribat l'hora de posar solució a tot aquest tema. Estic fart de llegir als diaris espanyols, constants atacs a la nostra llengua, a les nostres arrels i a la nostre cultura. Ja n'hi ha prou de dir que aquí no deixem parlar castellà i que perseguim a la gent que ho fa.

Us deixo l'article de l'ABC que m'ha fet indignar de bon matí quant esmorzava i que m'ha fet posar malament el cafè amb gel (http://www.abc.es/20120315/comunidad-catalunya/abcp-generalitat-reincide-esconde-casilla-20120315.html).

Dins dels comentaris de la noticia, arriben a dir que els catalans som uns nazis i demanen un referèndum per decidir si els espanyols volen als catalans dins de les seves fronteres. Per-favor Rajoy mira això i posa en marxa el referèndum, que de ben segur direm d'una vegada Adéu Espanya!!!

Una situació estrambòtica

Avui al matí quan arribava al lloc de treball, m'he trobat una situació que avui en dia ja no hem sorprèn. Els fanals estaven apagats, però no perquè els hi tocava estar així, sinó perquè algú havia estirat tots el cables de la línia d'enllumenat i per tant els havia deixat tots apagats.
Aquesta situació ja acostuma a ser normal al nostre terme, un clar exemple és la zona del botafoc que a hores d'ara no queda un gram de coure en tot el seu perímetre o el robatori de tapes de clavegueram o de serveis que ha sofert. És un dels efectes que és comporta esta en la situació de crisi que estem, però que no hem deixa de sorprendrà, ja que n'estic ben segur que si arribes a qualsevol "chatarrero" de la zona amb aquest tipus de material, encara que porti la marca d'algun ajuntament o d'alguna companyia de serveis, l'agafen religiosament i els hi paguen el preu estipulat. Si és controles a aquestes empreses i se les sanciones per agafar aquest tipus de material, aquestes situacions no serien tant constants.
Ara, el més fotut de tot això és que uns és beneficien d'aquests robatoris i els ciutadans que paguem religiosament els impostos que ens pertoquen, ens quedem sense algun servei, que pot ser vital en algun cas, i que l'administració competent a de reposar el material robat amb els diners dels contribuents.

Curiositats Vendrellenques

Avui quan tornava a l'Ajuntament de l'esmorzar, al aixecar el cap me endut aquesta sorpresa, la bandera Espanyola degut al vent de la nit, havia fet un nus a la bandera Catalana.
Per casualitat la naturalesa a simulat amb aquest fet la situació actual d'ofegament econòmic que ens esta fent l'estat espanyol als catalans.

Eurovegas sí, però...

Que el senyor Eurovegas (Sheldon Adelson ) vulgui instal·lar el seu complexa a Catalunya és una bona notícia, però... no ens hem de vendre a qualsevol preu. Aquest empresari estatunidenc demana unes condicions molt dures en segons quins temes però posa sobre la taula més de 200.000 llocs de treball.

Dins d'aquestes mesures que vol que és modifiquin s'inclou l'excepció de pagament de les quotes de la Seguretat Social dels treballadors durant dos anys, canviar la llei del blanqueig del diner, eliminar la llei antitabac, entre moltes altres.

Són unes condicions dures, algunes inacceptables però si volem que aquest personatge porti el seu imperi aquí i ajudi a aixecar la destrossada economia catalana, el govern s'haurà de seure amb ell i començar a negociar.

Carnaval finiquitat!

Tothom esperava l'arribada del Carnaval amb moltes ganes i en un tres i no res ja ha marxat.
Aquest ha sigut un Carnaval marcat molt directament, en alguns casos, per la ja famosa crisi econòmica que arrosseguem i que encara no li veiem la cua, però sobretot el que esperava molta gent era veure que acabava passant amb la rua del Vendrell. Una rua marcada per la decisió de la comissió de festes de prohibir l'alcohol i de subvencionar les 20 primeres carrosses en comptes de totes i que l'Ajuntament de Calafell ha aprofitat per tornar a instaurà la seva rua de Segur de Calafell.

Primer de tot vull trencar una llança a favor de la comissió de festes del Vendrell, ja que una decisió així costa molt de prendre però també vull fer una petita crítica, perquè la forma de vendre la decisió no ha sigut de la millor manera ni amb la forma que s'hauria d'haver fet. Per això ens ha quedat una rua molt minsa en participants i que va batre records de rapidesa pels carrers de la vila.

En segon terme, la rua de segur que feia quatre anys que l'ajuntament havia tret del mapa degut a la crisi, és tornava a celebrar. Envoltada de polèmica degut a les retallades fetes per l'administració als treballadors de l'ajuntament, concretament al cos de la policia local i que veien que l'ajuntament es disposava a pagar, per carrossa i per rua 200 euros, això vols dir que una carrossa ha cobrat per participar un total de 600 euros.

En tercer lloc quedaria la dimissió en bloc de la comissió del carnaval de Cunit, desconec els motius reals que els van portar a fer això, però si se que els regidors van agafar les regnes per poder tirar-ho endavant i es pogués celebrar , per tant felicitats als regidors de Cunit.

En definitiva que el cap de setmana esperat, ja ha marxat i de ben segur que dintre d'uns dies ningú recordarà la llei seca del carnaval del Vendrell, ni les formes de recuperar una rua costi el que costi de l'ajuntament de Calafell, i els regidors de Cunit organitzant una rua de carnaval, com diu la dita,
Pel carnaval tot s'hi val!

Canvis, canvis i més canvis

Degut a la meva falta de temps havia descuidat aquest espai, sempre tenia l'espina clavada de poder organitzar-me millor i poder continuar aquesta petita finestra al món que havia obert.

Des de la meva última entrada al blog, la meva vida no ha deixat de tenir canvis, alguns bons, altre molts bons i d'altres no tant. El més important de tots ell ha sigut el meu casament, el 6 d'agost de l'any passat amb l'Ana. Vam decidir casar-nos pel civil i el nostre amic Gerard Figueres va oficiar la cerimònia. Feia molt de temps que no veia a la meva mare tan contenta, fa relativament poc que els avis ens van deixar i , a més, la data coincidia amb el casament d'ells i vulguis o no li vam fer reecordar molts moments i li vam arrancar alguna llàgrima que altra.

Un altre canvi important va ser arribar a la presidència del Cabrot. Ara, anar amb el drac ja no és aquell moment d'anar a tirar quatre coets i desprès cap a casa, sinó que ara hem de planificar la temporada i estar atent a totes les coses que passen i intentar evitar-ne d'altres.

Al cap i a la fi, tot a la vida són canvis i com deia el meu avi, La vida esta plena de canvis, només has de saber com afrontar-los i donar el màxim de tu mateix.

Doncs be, només dir-vos que ens anirem veient molt sovint per aquí si tot va bé, espero que tot el que expliqui us agradi!